jueves, 28 de octubre de 2010

El cargol i l'herba de poniol

Publicado por Els músics de Bremen en 13:24 0 comentarios
El conte d'avui va d'un cargol molt eixerit. Voleu saber què li va passar? Doncs continueu llegint!!


Hi havia una vegada un cargol que volia saber d'on sortia el sol, així que se'n va anar a buscar el forat per on sortia el sol. Camina que caminaràs al pobre cargol li va agafar mal de panxa i va anar a buscar unes herbetes de poniol per fer-se sopes i curar-se de la panxa. De seguida les va trobar, però el cargol no tenia gaire força per estirar les herbes. Per sort un escarabat que passava per allà el va voler ajudar i així el cargol i l'escarabat es van posar a estirar, i estira que estiraràs l'herba no es movia. La granota que estava mirant va preguntar: " què hi feu aquí enfeinats?" i l'escarabat va contestar: " estirar l'herba de poniol que al cargol li ha agafat mal de panxa" , i així la granota es va posar darrera de l'escarabat per ajudar a estirar l'herba. I estira que estiraràs però l'herba no es movia. Més tard va passar per allà un esquirol i va preguntar: " què hi feu aquí enfeinats? " i la granota i l'escarbat van respondre: " ajudar al cargol a estirar l'herba de poniol". Llavors l'esquirol es va enganxar darrera de la granota, la granota agafada a l'escarbat i l'escarbat al cargol, i tots junts estira que estiraràs però l'herba no es movia. Llavors van sentir sorolls i van veure que venia un conill. En arribar allí, el conill va decidir posar-se a estirar l'herba amb els seus amics. I estira que estiraràs l'herba tampoc es movia. Finalment va passar un bou per allà i en veure tanta gent va preguntar: " què hi feu aquí enfeinats?" i tots alhora van contestar: "ajudem al cargol a estirar l'herba de poniol" i així el bou es va posar darrera del conill per estirar. I entre van estirar tant i tant que van aconseguir arrencar l'herba de poniol.
L'escarbat, la granota, l'esquirol, el conill, el bou i el cargol es van posar molt contents! Per fi el cargol tenia la seva herba per curar-se la panxa i de tant content que es va posar, va invitar als seus amics a una bona sopa de poniol!







I conte contat, conte acabat!

miércoles, 27 de octubre de 2010

La Princesa més fina del món

Publicado por Els músics de Bremen en 11:16 0 comentarios
Hi havia una vegada, en un país molt llunyà, un rei i una reina molt refinats. Tenien un fill encara més refinat. Tan refinat que, tot i que feia molts anys que buscava i buscava, no trobava cap princesa amb qui casar-se, perquè a totes les candidates els trobava massa defectes.
-No m'agrada cap princesa, perquè cap no és prou fina per a mi. He de trobar: "La princesa més fina del món".
Cada cop que sortia una pretendenta que aspirava a ser l'escollida pel príncep, la convidaven a passar una nit a palau. Les convidades procuraven ser tan fines com podien. Per exemple, una princesa, per fer-se la fina, es va fer portar el sopar al llit.
-Sóc tan fina que sempre em faig portar el sopar al llit.
El príncep va pensar:
-Caram, això sí que és ser fina. A veure si he trobat la princesa ideal. 
Però quan va sentir com menjava... I quan l'endemà es va adonar que havia dormit tota la nit amb el llit ple de molles, sense patir-hi gens, el príncep va agafar picor per tot el cos, es va posar la mà a la boca i va dir:
-Quin horror! Per favor! 
I va agafar tanta mania a la princesa pretendent que no va voler sentir-ne parlar mai més. Un altre dia es va presentar una altra aspirant a princesa que va enlluernar el príncep.
-Sóc tan fina que mai no porto sabates, perquè no n'hi ha de prou fines per a mi.
El príncep va pensar:  
-A ella li passa amb les sabates el que a mi em passa amb les princeses. Potser és la meva princesa ideal...
Però quan es va adonar de la ronya que duia enganxada als peus de tant anar descalça, i sobretot quan va veure que empastifava tot el palau amb els peus, el príncep va agafar un mareig i va dir:
-Quin horror! Per favor!
L'endemà es va presentar una altra pretendenta que deia:
-Sóc tan fina que tot el dia netejo. Tot el dia netejo. Mai no hi ha res prou net per a mi. 

El príncep va pensar:

-Per a mi tampoc no hi ha res prou net. Potser aquesta és la princesa que necessito.
Però quan la va acompanyar a l'habitació i es va adonar que en lloc de vestir-se de princesa es vestia amb una bata de netejar i es passava la nit agenollada a terra fregant i fregant, el príncep es va dir:
-De neta n'és molt; de fina, no gaire. Quin horror! Per favor. 
I sense ni esperar que es fes de dia, va demanar als seus servents que la fessin fora del palau, si no és que la volien contractar per al departament de neteja.   El príncep estava desesperat.
-Mai no trobaré cap princesa prou fina per a mi -es deia nit i dia.
Fins que una nit de pluja es va presentar al castell una noia tota xopa de dalt a baix, demanant que l'acollissin. 
-Sóc una princesa que m'he perdut en aquest bosc. M'ha enganxat la pluja i ara no sé com tornar a casa. 
Com que de falses princeses en aquell palau ja n'havien vist més que mosques a l'estiu, en lloc del príncep la va rebre la reina en persona. I li va dir:
-Si ets una princesa de debò, deus haver de dormir en algun llit especial, oi?
I la princesa va contestar:
-Oh, sí, per favor. No suporto els llits massa tous o massa durs, o que tinguin la més petita imperfecció. Sóc la princesa més fina del món.
Per veure si era veritat, la reina va amagar un cascavell sota el matalàs on havia de dormir la princesa i  va fer-hi posar vint matalassos més, un a sobre l'altre, perquè no pogués notar res de res, si no és que realment era la princesa més fina del món. Fina o no fina, la convidada es va passar tota la nit donant voltes al llit, sense poder dormir ni un sol minut. L'endemà al matí, la reina va anar a veure la princesa i li va demanar:
-Com has passat la nit? 
La princesa va contestar:
- Oh, fatal. Quin llit més incòmode! Hi havia com una mena de pedreta sota el matalàs i se sentia un sorollet que no m'han deixat dormir en tota la nit.
La reina va quedar meravellada i convençuda que realment era la princesa més fina del món. Així que li va donar un cascavell reial.   En sentir el cascavell, el príncep va saber que ja tenia una pretendenta com cal i va córrer a conèixer-la. Quan va veure i conèixer la princesa més fina del món, el príncep se'n va enamorar profundament i va ser eternament feliç.   I així va ser que es van casar i van tenir fills encara més refinats, que encara deuen ser vius si no és que ja s'han mort. Això sí, si s'han mort, segur que ho van fer d'una manera molt refinada. 

Per escoltar el conte cliqueu aquí.

StoryBird: Llibres infantils escrits entre tots

Publicado por Els músics de Bremen en 6:03 2 comentarios
Avui us parlarem d'una curiosa i original eina que ens permetrà crear i distribuir contes o històries infantils de forma col·laborativa
Es tracta de: StoryBird

                                     
StoryBird és una eina online mitjançant la qual, com ja comentàvem, podem crear els nostres propis contes per a nens. Hi han diversos personatges de diversos artistes que així han aportat el seu granet de sorra.
Un cop fet el conte, mitjançant la mateixa web de StoryBird podem publicar, compartir, divulgar i crear una botiga online amb els contes, en format digital, encara que StoryBird aviat també ens permetrà editar i imprimir aquests contes en paper en breu. El que es mostra en el vídeo és el servei que proposa Storybird.

El mecanisme és molt senzill, s'accedeix a una àrea de treball i s'insereixen, fent ús dels recursos que ofereix Storybird, imatges, fons / escenaris i el text. Tot el contingut està definit pel lloc, excepte el text que és on es pot posar de manifest el talent dels nens per explicar una història. Els treballs realitzats es poden compartir a la xarxa ajudant a crear un conjunt de llibres infantils divertits, també es poden visualitzar en la pantalla per comptar els nens en qualsevol moment.
És una plataforma d'experimentació molt senzilla per a artistes i escriptors ansiosos per explicar històries i escampar la seva imaginació a través del teclat. D’aquesta manera serveix per motivar a la lectura de forma divertida.
L'edat recomanada per a experimentar amb les històries és entre 3 i 13 anys.
El lloc està en anglès però és molt intuïtiu i es pot entendre bastant bé. El repte és atrevir-se a realitzar creacions pròpies i compartir el moment amb els nens. Si teniu uns minuts de temps i molta imaginació, StoryBird pot ser l'eina ideal per crear i distribuir històries.

A continuació us mostrarem el nostre StoryBird. Va dirigit a nens de Cicle Inicial, tracta sobre una nena que ha fet nous amics vers a la seva "malaltia", la diabetis infantil. Com que és un tema bastant ampli, només em inclós un nombre reduït de personatges. 
Mirar Jana and his small friends
Per raons que desconeixem, el conte automàticament és torna privat. En el cas que succeeixi i voleu mirar el nostre StoryBird, no dubteu en comunicar-ho.

martes, 26 de octubre de 2010

La Bruixa Coloraina

Publicado por Els músics de Bremen en 22:11 0 comentarios

Vet aquí que una vegada hi havia un país on tot era negre i gris: el cel, la
muntanya, l’herba, el sol i la flor.
I tots estaven tristos, molt tristos... fins que un dia va passar per allà una
bruixa que es deia... BRUIXA COLORAINA, perquè era la bruixa del color.
Portava una bosseta plena de sorra; però no era una sorra normal, era
màg
ica: els granets eren de tots els colors. N’hi havia de grocs, vermells,

marron
s, verds i blaus.
En veure aquest país, la bruixa va dir: 
-Oh, què trist! On és el color? 
I tots
li van explicar: -És el país del negre i del gris. Això és molt trist...
Llavors el cel va dir:
 - BRUIXA COLORAINA, DÓNA’M EL COLOR, QUE VULL SER FELIÇ.
I la bruixa, traient sorra de la bosseta va dir:
- D’acord! CUA DE GOS, PELL DE DRAGÓ, PAF! Té el color! Ja ets blau!
Llavors la muntanya va dir:
- BRUIXA COLORAINA, DÓNA’M EL COLOR, QUE VULL SER FELIÇ.
I la bruixa, traien sorra de la bosseta va dir: .
- D’acord! CUA DE GOS, PELL DE DRAGÓ, PAF! Té el color! Ja ets marró!
Llavors l’herba va dir:
 - BRUIXA COLORAINA, DÓNA’M EL COLOR, QUE VULL SER FELIÇ.
I la bruixa, traient sorra de la bosseta va dir:
- D’acord! CUA DE GOS, PELL DE DRAGÓ, PAF! Té el color! Ja ets verda!
Llavors el sol va dir:
- BRUIXA COLORAINA, DÓNA’M EL COLOR, QUE VULL SER FELIÇ.
I la bruixa, traient sorra de la bosseta va dir:
- D’acord! CUA DE GOS, PELL DE DRAGÓ, PAF! Té el color! Ja ets groc!
Llavors la flor va dir:
- BRUIXA COLORAINA, DÓNA’M EL COLOR, QUE VULL SER FELIÇ.
I la bruixa, traien sorra de la bosseta va dir:
- D’acord! CUA DE GOS, PELL DE DRAGÓ, PAF! Té el color! Ja ets vermella!
I que n’estaven de contents! Aquell país del negre i del gris es va
convertir en el país dels colors.


La Bruixa Coloraina, que ja feia tard per anar a voltar món, es va
acomiadar dels seus nous amics i es va adonar que mai més no estarien
tristos. Gràcies a la seva màgia serien feliços per sempre més.



Uuuuuuh, quina por! Arriba Halloween!

Publicado por Els músics de Bremen en 2:27 0 comentarios
La festa de Halloween fa referència a una festa celta que va agradar tant, que es va començar a estendre per tot el món pero sobretot als països anglesos.

Fa molt i molts anys, a Gran Betranya, Escòcia i Irlanda el dia 31 d'octubre es celebrava la festivitat de Samhain, que era el mateix dia que s'acabava l'any en aquella època. Samhain era el déu del morts. Llavors s'encencien grans fogueres al cim de les muntanyes per fer fora els esperits dolents.Pensaven també que els esperits aquell dia anaven a visitar les seves cases per intentar trobar un cos on viure, i els acompanyaven bruixes i esperits. Per això la gent, que tenia molta por, no encenia cap llum a casa perquè els esperits pensessin que no hi havia ningú a la casa i també es disfressaven de bruixes o dimonis perquè les ànimes no volguessin viure dins el seu cos.
Doncs aquesta tradició va agradar tant que encara ara es celebra, l'únic que amb una mena de canvis. Actualment la gent, però sobretot el nens, es disfressen de persontages de por i van casa per casa demanant caramels i dient "Trick or treat" que vol dir: truc o tracte. Ho diuen perquè la gent els doni caramels o sinó els hi faràn una malifeta. I no oblideu buidar la vostra carbassa, ficar-li dins una espelma i anar pel carrer espantant a tothom!


 
This is Halloween - The nightmare before christmas

I a vosaltres que us agrada més: Halloween o la Castanyada?

La castanyada!

Publicado por Els músics de Bremen en 2:02 0 comentarios
Hola! Doncs bé , com ja sabeu arriba l'època dels primers freds i amb ella les castanyetes ben calentetes per fer-nos passar aquest fred, i com no, els dolços i bons panellets.
Com ja sabreu també s'acosta la festa de Tots Sants i la Castanyera s'apropa a les places de la ciutat per fer-nos passar una bona estona!
Ara us deixem amb una recepta que us ensenyaran les nostres amigues " Les tres bessones" on aprendreu a fer uns panellets boníssims.
I per a què la festa encara sigui més divertida atreviu-vos a cantar les cançons del video a continuació.




Marrameu torra castanyes!



L'aneguet Lleig

Publicado por Els músics de Bremen en 1:56 0 comentarios
Com cada estiu, a la Senyora Ànega es va posar a covar els seus ous i totes les seves amigues del corral estaven desitjoses de veure els seus aneguets, que sempre eren els més bonics de tots.
Va arribar el dia en què els aneguets van començar a obrir els ous a poc a poc i tots es van reunir al voltat del niu per a veure'ls per primer cop.
Un a un varen anar sortint, fins a sis preciosos aneguets, cadascun d'ells acompanyat pels crits d'alegria de la Senyora Ànega i de les seves amigues. Tan contentes estaven, que van trigar una mica a adonar-se'n que un ou, el més gran de tots set, encara no s'havia obert.
Tots van concentrar la seva atenció en l'ou que romania intacte, fins i tot els aneguets acabats de néixer, esperant veure algun signe de moviment.
Al cap de poc temps, l'ou es va començar a trencar i en va sortir un ànec somrient, més gran que els seus germans, però, sorpresa!, moltíssim més lleig i malgirbat que els altres sis...
La Senyora Ànega es moria de vergonya per haver tingut un aneguet tan lleig i el va apartar amb l'ala mentre atenia als altres sis.
L'aneguet es va quedar molt trist perquè se'n va adonar que allà no el volien...
Van passar els dies i el seu aspecte no millorava, al contrari, empitjorava, ja que creixia molt ràpid, era molt prim i malgirbat, a més de bastant maldestre.
Els seus germans li feien bromes pesades i se'n reien constantment, dient-li lleig i maldestre.
L'aneguet va decidir que havia de buscar un lloc on pogués trobar amics que de veritat el volguessin a pesar del seu aspecte desastrós i un matí, molt aviat, abans que es llevés ningú del graner, va fugir per un forat de la tanca.
Així arribà a una altra granja, on una vella el va recollir i l'aneguet va creure que havia trobat un lloc on per fi l'estimarien i el cuidarien, però també es va equivocar, ja que la vella era malvada i només volia que el pobre aneguet li servís de primer plat. I se n'anà d'allà corrent.
Va arribar l'hivern i l'aneguet lleig quasi es mor de gana, doncs havia de buscar menjar entre el gel i la neu i havia de fugir de caçadors que pretenien disparar-li.
Al final va arribar la primavera i l'aneguet va passar per un estany on va trobar les aus més belles que mai havia vist fins aleshores. Eren elegants, gràcils i es movien amb tanta distinció que es va sentir totalment acomplexat perquè ell era molt maldestre. De totes formes, com no hi tenia res a perdre s'hi va apropar i els va preguntar si podia banyar-se també.
Els cignes, doncs eren cignes les aus que l'aneguet va veure a l'estany, li van respondre:
- Doncs es clar que sí, ets un dels nostres!
I l'aneguet va respondre
- No us burleu de mi! Ja sé que sóc lleig i malgirbat, però us heu de riure de mi per això
- Mira el teu reflex a l'estany - li van dir ells - i veuràs que no et mentim.
L'aneguet es va introduir incrèdul a l'aigua transparent i el que va veure el va deixar meravellat. Durant el llarg hivern s'havia transformat en un cigne preciós!. Aquell aneguet lleig i malgirbat era ara el cigne més blanc i elegant de tots els que hi havia a l'estany.
Així fou com l'aneguet lleig es va unir als seus i fou feliç per sempre.


La Caputxeta Vermella

Publicado por Els músics de Bremen en 1:39 0 comentarios
Fa molt de temps hi havia una noia molt bonica.La seva mare li havia fet una capa vermella i la noia la portava tant sovint que tothom li deia la Caputxeta vermella.
Un dia, la seva mare li va demanar que portés uns pastissos a la seva àvia que vivia a l'altra banda del bosc, recomanant-li que no s' entretingués pel camí, doncs creuar el bosc era molt perillós, ja que sempre anava rondant per allà el llop.

Caputxeta va recollir el cistell amb pastissos i es va posar en camí. la nena havia de travessar el bosc per a arribar a casa de l' àvia, però no li feia por per què allà sempre trobava molts amics : els ocells, esquirols, ...
De sobte, va veure el llop, que era enorme, davant seu.

- On vas, nena? - li va preguntar el llop amb la seva veu ronca.

- A casa de l' àvia - li va dir la Caputxeta.

- No és lluny ... - va pensar el llop per a ell mateix, girant-se.

Caputxeta va posar el seu cistell a l' herba i es va entretenir agafant flors : - El llop se n' ha anat - va pensar -, no tinc res a témer. L' àvia es posarà molt contenta quan li porti un bonic ram de flors a més dels pastissos.

Mentrestant, el llop se 'n va anar a casa de l' àvia, va trucar suaument la porta i la velleta li va obrir pensant que era Caputxeta.
El llop va devorar a l' àvia i es va posar la gorra rosa de la malaurada, es fa ficar al llit i va tancar els ulls. no va haver d' esperar gaire, perquè la Caputxeta va arribar de seguida, tota contenta.

La nena es va apropar al llit i va veure que la seva àvia estava molt canviada. 
- Àvia, àvia, quins ulls més grossos que tens!

- Són per a veure't millor - va dir el llop tractant d' imitar la veu de l' àvia

- Àvia, àvia, quines orelles més grosses que tens!

- Són per sentir-te millor - va seguir dient el llop.

- Àvia, àvia, quines dents més grosses que tens!

- Són per a ... menjar-te millor! - i dient això, el llop malvat es va llançar sobre la Caputxeta i la va devorar, el mateix que havia fet amb l' àvia.

Mentrestant, un caçador que havia vist com el llop entrava a casa de l' àvia, i creient endevinar les males intencions, va decidir donar una ullada per a veure si tot anava bé a casa de l' àvia Va demanar ajut a un segador i tots dos junts arribaren al lloc. Van veure que la porta de la casa estava oberta i el llop tombat al llit, dormint de tant tip com estava.

El caçador tragué el seu ganivet i va obrir el ventre del llop. L' àvia i la Caputxeta estaven allà, vives!

Per a castigar al llop malvat, el caçador li va omplir el ventre de pedres i després el va tornar a tancar. Quan el llop va despertar del seu son, va sentir moltíssima set i es va dirigir a un estanc pròxim per beure. Com que les pedres pesaven molt, va caure a l' estany de cop i es va ofegar.

La Caputxeta i la seva àvia no van patir més que un gran espant, però la Caputxeta havia après la lliçó. Va prometre a la seva àvia no parlar amb cap desconegut que trobés pel camí. D'ara endavant, seguiria les recomanacions de la seva àvia i de la seva mare.

Aquí trobareu el conte en dues parts:





lunes, 25 de octubre de 2010

Hot potatoes

Publicado por Els músics de Bremen en 14:52 0 comentarios


El Hot Potatoes permet elaborar exercicis interactius basats en pàgines Webs de sis tipus. La interactivitat dels exercicis s’obté mitjançant el JavaScript i funcionaran amb la versió 3, superiors de Netscape Navigator e Internet Explorer, tant en plataformes Windows com Macintosh. 
Les eines d’autor, permeten crear exercicis de qualsevol llengua com per exemple: el Francès, l'Alemany entre d’altres llengües d’Europa.

Encara que els exercicis s’elaborin utilitzant el JavaScript, no es necessari que sàpiga com funciona aquest programa. Les creacions amb el Hot Potatoes es poden penjar a la Web, podent-los personalitzar.
Bé, per finalitzar aquí podreu consultar el Manual del Hot Potatoes.
 



Projecte 1 x 1

Publicado por Els músics de Bremen en 14:51 0 comentarios
Gràcies al projecte EduCAT1X1, la Generalitat ha proporcionat a les escoles una nova manera d'aprendre, portant a l'aula les noves tecnologies de la informació i la comunicació, per a millorar els processos d'aprenentatge. Per arribar a implantar-se a un centre s’han de tenir preparades les infraestructures i l’equip docent. Ara, quasi bé totes les aules gaudeixen d'aquests nous recursos educatius: pissarres digitals interactives, connectivitat wi-fi, un ordinador portàtil per a cada alumne, i la creació de llibres de text en format digital. Aquest projecte es va aplicar a algunes escoles el curs 2009-2010.
El que es vol es convertir l’ordinador en l’eina personal dels alumnes i situar Catalunya en un dels països capdavanters en l’ús de les TIC a l’educació. Es vol preparar els alumnes per a que surtin totalment integrats en l’era del coneixement digital. També, amb aquestes noves eines, és més fàcil de captar l’atenció dels nens, animar-los, estimular la seva creativitat i transmetre’ls informació de manera més participativa.
Tot i això, l’aplicació d’aquest projecte ha generat moltes crítiques negatives. Sembla que la seva aplicació sigui obligatòria ( en certa manera) ja que les escoles que no la integrin no gaudiran de les subvencions econòmiques. A més, es reben queixes del mal funcionament d’Internet i la carència de professorat especialitzat en la matèria, errades de contingut, el manteniment dels ordinadors portàtils i nombroses faltes d’ortografia.
De totes maneres, s’hauria de veure com es desenvolupa el pla, donant-li un marge de temps per integrar-lo totalment a les escoles i deixant que els alumnes s’hi acostumin. Si es fa bé, podria arribar a donar resultats molt positius.

Si voleu trobar més informació sobre aquest projecte, cliqueu aquí:




Quaderns virtuals

Publicado por Els músics de Bremen en 14:49 0 comentarios


Els quaderns virtuals són uns projectes que neixen i és desenvolupen al Departament d’Educació, amb el fi de  portar a la xarxa els quaderns d’exercicis tradicionals i facilitar al professorat la creació de recursos Didàctics. De tal manera que podran ser avaluats els alumnes.

Les seccions de la web són:

-         Quaderns Virtuals:
El projecte consta de les diferents aplicacions web (editor, visualitzador, generador web…) desenvolupades en la plataforma Java que requereixen connexió a Internet.

-         Biblioteca d’activitats:
Pretén allotjar els quaderns creats per els professors que vulguin compartir el seu treball.

-         Documents: 
Podem trobar articles, guies d’usuari, cursos de creació, d’activitats…

-         Suport:
Trobareu les preguntes mes freqüents sobre el projecte de Quaderns Virtuals i les seves aplicacions.

-         Comunitat:
Un espai per constituir una comunitat de persones i institucions interessades en el projecte. Conté totes les novetats i notícies vinculades a Quaderns Virtuals.



Tot seguit podreu trobar uns exemples de Quaderns Virtuals

Sabeu que és una webquest?

Publicado por Els músics de Bremen en 14:46 0 comentarios


Doncs avui us donarem informació sobre una webquest!
Una webquest és una activitat didàctica molt utilitzada pels professors, ja que permet el desenvolupament d'habilitats per buscar informació i el desenvolupament de competències relacionades amb la societat de la informació. Consisteix en que els alumnes facin grups de treball i se'ls demana que busquin, analitzin, sintetitzin, transformin i comprenguin la informació (que la podran buscar a internet o l'hauran donat a classe) fins arribar a les seves pròpies conclusions. A més, per resoldre una webquest els alumnes hauran d'adoptar una perspectiva o un rol determinat.


Com podem diferenciar una webquest?
Aquesta té una característica molt important que és l'estructura i no variarà mai. Per tant, consta de:
- Introducció: dóna informació bàsica als alumnes i manté el seu interés. Els temes que es proposin hauran de ser atractius.
- Tasca: és la part més important d'una webquest i s'indica quin ha de ser el resultat final de les activitats d'aprenentatge.
- Procés: és l'enumeració ordenada dels passos a seguir per dur a terme la tasca. Han d'incloure tots els recursos i és opcional incloure consells sobre què fer amb la informació obtinguda.
- Avaluació: com s'avaluarà el treball de l'alumne, si la nota serà individual o en conjunt...
- Conclusió: frases que resumeixin allò que els alumnes han aconseguit o han après.
- Referències: fonts de totes les pàgines o textos que s'han utilitzat, llibres consultats, altres webquest, etc.


Quins tipus de webquest podem trobar?
- Webquest a curt termini: adquisició del coneixement d'un determinat contingut d'una o diferents matèries. La seva durada és d'un a tres períodes de classe.
- Webquest a llarg termini: igual que a curt termini però més complexe, amb més tasques i més elaborades. La seva durada implica una setmana o un mes de classe.
- Miniquest: reducció de les webquest en que només consta d'escenari, tasca i producte. Es poden realitzar en dues o tres hores de classe.

Per desenvolupar una webquest és necessari crear un lloc web construït amb un editor HTML, amb un servei de blog o amb un processador de textos que pugui guardar arxius. 

Si feu clic aquí trobareu un exemple de webquest







La caça del tresor

Publicado por Els músics de Bremen en 14:46 0 comentarios

La caça del tresor! Encara no sabeu què és?
Doncs bé, la caça del tresor consisteix en una sèrie de preguntes en què els alumnes hauran de buscar les seves respostes a les pàgines web indicades. A vegades al final es pot trobar una "gran pregunta" on la informació d'aquesta no es trobaria a les pàgines web, sinò que els alumnes haurien de pensar en tot allò que han après durant la seva recerca per poder contestar-la.
Aquesta activitat didàctica és utilitzada per tots aquells professors que tenen Internet a les aules i que a més integren Internet en el seu currículum educatiu. Serveixen per aprendre més sobre un tema concret i practicar amb les noves tecnologies.


Estructura
La caça del tresor sempre seguirà la mateixa estructura, que serà la següent:
1. Introducció: es descriurà la tasca a realitzar i les instruccions per dur-la a terme. Hem de procurar que sigui motivador i despertar l'interès dels alumnes.
2. Preguntes: es farà un llistat de preguntes pels alumnes. Segons la seva edat les preguntes poden ser:
  - Directes: pels alumnes més petits. En aquest cas les preguntes hauran de ser molt clares.
  - Que impliquin activitats complexes: pels alumnes més grans. Per exemple llegir un text o un mapa.
3. Recursos: és un llistat de pàgines web on els alumnes podran trobar-hi tota la informació necessària.
4. La gran pregunta: és opcional per dur-la a terme amb alumnes més grans. Aquesta pregunta servirà per reflexionar i pensar en la informació que hauran cercat prèviament, ja que la seva resposta no es trobarà escrita en cap pàgina web.
5. Avaluació: es farà una breu descripció de què i com s'avaluarà allò après. La manera més senzilla d'avaluar és segons la quantitat i qualitat dels encerts.
6. Crèdits: es fa una llista amb totes les fonts utilitzades per dur a terme la caça.


Un exemple de caça del tresor el podeu trobar fent clic al següent enllaç


Esperem que finalment tots arribem a trobar el nostre tresor!!






 

Hi havia una vegada... Copyright © 2010 Designed by Ipietoon Blogger Template Sponsored by Emocutez

adelgazar